Vídeo divertit: aprenenem a contar a Sesam Street amb Leslie Feist

Blog de Miguel Ángel Santos Guerra: El Adarve

Blog de Miguel Ángel Santos Guerra, El Adarve

Del blog El Adarve, de Miguel Ángel Santos Guerra, m’ha cridat l’atenció l’entrada titulada Los niños del cable, del 14 de novembre d’enguany. Trob interessant que compari el perillós camí que han de fer uns nens colombians per arribar a l’escola amb que a l’estat espanyol s’estigui contemplant la possibilitat d’allargar fins al divuit anys l’ensenyament obligatori. Cadascuna d’aquestes “històries” estaria a una banda de l’extrem d’una mateixa corda. Des de que vaig escoltar al ministre d’educació i vaig saber que es plantejava aquesta opció que hi he estat donant voltes i no sé si trob que s’hauria de tirar endavant o no. Comparteix la por d’alguns que creuen perillós el tenir encara més anys a gent tancada a les classes, persones gairebé adultes que ja tenen clar que no volen estudiar. A aquesta edat, depén de la maduresa de cadascun, ja hi ha gent preparada per treballar i amb les idees molt clares. Però també n’hi ha molts de confusos i que encara no s’han plantejat el seu futur, i sempre és millor que segueixin amb la seua formació que no que divaguin sobre el que han de fer i perdin uns anys profitosos de les seues vides i que tant poden marcar el seu futur.
Per cert, increíble que hagi nens al món que es juguin la vida dia rera dia per poder assisitir a l’escola. Això al nostre estat és impensable. S’hauria de passar aquest vídeo per les nostres escoles i instituts, on les tasses d’absentisme són tan altes. Tots haurem sentit histories d’infants que caminen “x” kilòmetres per poder anar classe, però segur que poc de naltros havíme escoltat proeses com aquesta. Basta no poder tenir una cosa per voler-la i valorar-la. M’agradaria poder fer un experiment i vore que pasaria si fos tan difícil per naltros, per la nostra societat, accedir a l’educació. Segur que molts la veurien amb altres ulls i estaria més valorada. Bona l’ha feta el senyor ministre, ara també haurem de creuar un difícil camí si es duu a terme el seu projecte.

Per anar "pescant idees" us suggereixo un blog molt recomanable

M’ha costat bastant triar un dels blocs que he estat rastrejant per internet aquests dies. Degut a que els estudis que realitzam són d’educació infantil, he triat i remenat entre les possibilitats que he trobat a la xarxa que ens ofereixen els mestrés blocaires. D’entre ells he escollit el titulat Pescant idees, i aquesta és la seva url:http://pescantidees.blogspot.com/M’agrada especialment la frase inicial del blog i ho agafo com a carta de presentació de l’autora, encara que la frase no és seva sino de Henry Peter Broughamhs: L’educació fa la gent fácil de dirigir, però difícil de manipular, fácil de gobernar, però imposible d’esclavitzar. Seria una bona descripció del que entén aquesta mestra per educació He pogut observar que la majoria de blogs de mestres es dediquen gairebé en exclusiva a les activitats que es fan a la classe i als materials que utilitzen. En aquest cas també és així, és un espai per conèixer i compartir experiències i recursos per a l’aula d’educació infantil. Bé, el títol del blog ja ens ho venia a dir...Bàsicament hi podem trobar: vídeos per passar a la classe, alguns de molt interessants per fer comprensió lectora de les imatges per verbalitzar el que es veu, també recomanacions d’altres pàgines web on trobar recursos per ensenyar diferents disciplines, endevinalles, dibuixos per a colorejar, manualitats, articles sobre educació, etc. És a dir, una bona quantitat de recursos adientment etiquetats per facilitar la seua recerca. Un altre aspecte a destacar seria l’aspecte visual del bloc. Per la xarxa n’he trobat de molt pessats i recarregats visualment.. En canvi, aquest blog té un disseny elegant, és molt atractiu, tots els detalls estan molt cuidats i, el que és més important, la informació és fácil de trobar. A més a més ens passa la seua llista de “blogs-amics”, la majoria bastant interessants, l’adreça dels quals també m’he quedat per anar donant un cop d’ull de tant en tant.En resum, l’he trobat un blog molt pràctic, tant per la seua consulta com per agafar noves idees per a quan estiguem treballant amb els infants a la classe. He trobat que aquesta mestra es mou bastant per la xarxa i ha penjat recursos molt variats i de procedències molt diverses, tot molt interessant. Em sembla que ha guanyat una nova seguidora.

Recomanació per a estudiar el Desenvolupament Lingüístic dels infants

Cercant per la xarxa material per a estudiar i conèixer un poc més el Desenvolupament Lingüístic dels infants, he trobat un curs de Formació del Professorat de la Generalitat de Catalunya:
Estratègies per a la inclusió de l'alumnat amb trastorns que incideixen en l'aprenentatge
Es poden consultar les diferents pràctiques del curs, on podeu obtenir informació molt útil sobre els diferents trastorns dels llenguatge. A més, el més interessant, és que s'hi poden visualitzar molts enregistraments audiovisuals, com per exemple el vídeo que us poso a continuació. Es tracta d'una Logopeda que fa fer pràxies a una nena per a ensenyar-la a pronunciar correctament la /r/

Aprenent a nedar

Ara que estam estudiant en Piaget i les etapes del desenvolupament dels infants, he cregut oportú cercar informació audiovisual per exemplificar el marc teòric. He trobat aquest meravellós vídeo on nadons aprenen a nedar que us recomano de tot cor. És increïble el que poden arribar a fer!!!. També vos passo un link on podeu trobar informació interessant, (veureu queés d'un curs de natació per a nadons, però està molt ben explicat tot el procés):
http://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/a50fa5b68f16871cc12566ff0056d21b/1322eea7ce12dceec12575d900295532/$FILE/INFORMACI%C3%93%20ALS%20PARES%20CURS%20NADONS.pdf

Aportacions de les TIC a l'Educació Infantil

Check out this SlideShare Presentation:

Aportacions de les TIC a l'Educació Infantil

View more presentations from avillan.

Parlant de com ens comuniquem

Arrel de les darrers classes de Desenvolupament Lingüístic, m'agradaria comentar un cas real que segurament molts de vosaltres coneixereu: Helen Keller i la seua mestra Anne Sullivan. Es tracta de la història d'una nena que per mor d'una enfermetat va quedar sordcega. Els seus pares la tractaven com si patís una deficiència mental i la tenien sobreprotegida. La nena es comunicava com podia amb el seu entorn familiar però la situació era cada vegada més insostenible per la seua creixent agressivitat. Arribats a aquest punt la família contracta a una mestra que havia patit ceguesa a la seua infantesa i ella aconsegueix dominar el caràcter de la nena i li ensenya a comunicar-se amb el llenguatge de símbols, el sistema braile i a llegir els llavis mitjançant palpació.

Es va fer una pel·lícula que a mí personalment em va impactar molt. La vaig veure ja fa molt però us la recomano perquè és molt bona i està mot ben feta.

Vos pas un link d'un blog d'un profe sobre la utilització dels mitjans audiovisuals en l'educació i justament parla d'aquest tema i aquesta pel·li:

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaskeller.htm

Espero les vostres impressions.