Arrel de les darrers classes de Desenvolupament Lingüístic, m'agradaria comentar un cas real que segurament molts de vosaltres coneixereu: Helen Keller i la seua mestra Anne Sullivan. Es tracta de la història d'una nena que per mor d'una enfermetat va quedar sordcega. Els seus pares la tractaven com si patís una deficiència mental i la tenien sobreprotegida. La nena es comunicava com podia amb el seu entorn familiar però la situació era cada vegada més insostenible per la seua creixent agressivitat. Arribats a aquest punt la família contracta a una mestra que havia patit ceguesa a la seua infantesa i ella aconsegueix dominar el caràcter de la nena i li ensenya a comunicar-se amb el llenguatge de símbols, el sistema braile i a llegir els llavis mitjançant palpació.
Es va fer una pel·lícula que a mí personalment em va impactar molt. La vaig veure ja fa molt però us la recomano perquè és molt bona i està mot ben feta.
Vos pas un link d'un blog d'un profe sobre la utilització dels mitjans audiovisuals en l'educació i justament parla d'aquest tema i aquesta pel·li:
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaskeller.htm
Espero les vostres impressions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada